Vinyes verdes vora el mar...

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l'hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

Buscant aquesta nit he trobat aquesta poesía que m'ha agradat; que al final ha resultat ser de Josep Maria de Sagarra i cantada per Lluís Llach. 

Al cap i a la fi jo soc de l'època de les vinyes i del raïm, i d'una illa mar endins... Sempre, de petita a casa, quan encara teníem sa població de vinyes més sanes i verdes m'agradava acariciar-les i sentir el seu tacte aspre i olorar-les. Agafava els brots tendres i mels posava a la boca, notava el sabor àcid a la llengua i m'omplia de goig. M'ha fet recordar aquelles petites coses que ara faig tan poc i que val la pena no perdre de vista, aquelles coses de fa tants anys, quan tens tot el temps del món i totes ses ganes d'experimentar. 

Ay, Vitis vinifera...! Ens haurem de tornar a comunicar algun día d'aquests. Aquestes sensacions no s'haurien de perdre mai...