Encara no sé quin nom possar-li, ¿voltros que creis?
ets el reflex del sol i la profunditat marina.
Fosca i penetrant, m'inquieta i m'agrada.
Si em deixo llepar sencera, nua de pits,
m' omples sa pell de sal silenciosa.
Ah! S'Oratge de ses onades que se'n van,
tan enfora, tan distants, amb tanta joia...
Desapareixen a sa vida per tornar a emergir
amb una altre color, però de tonada blava.
Sa cova des records perduts roman tancada.
I en forma de peixos d'argent, a l'horitzó,
esquitxem a sa lluna lluenta, d'un bes enlaire.
Quimera.
Sé que no és molt bo, però per algo es te que tornar a comensar. M'agradaria, ara que no estudio i tinc més temps, tornar a escriure. Potser encara puc fer algo amb la meitat de les neurones que em queden al cervell...
3 comentarios:
Preciós, mai deixaràn de sorprendrem els teus poemes, realment tens tacte per a crear-los i deuries mirar de comercialitzarlos, potser treguis una pasta xDD
Se m'oblidava, respecte al nom del poema, estaría be Abraç marí o Joia de mar, encara que a mi també m'agrada Dessitg de sal.
Gràcies, però tampoc els trobo tan bons com per fer-ne un llibre, però qui sap amb el temps... potser milloro. Tindré que pensar-me bé el títol, Dessitg de sal m'agrada ^^.
Publicar un comentario